La Tempesta

La sorra vola atrapada
dins d'un cicló fugaç,
la garsa fuig espantada
cap el seu niu, sagaç

Les fulles dels arbres es gronxen
fent una dansa a l'infinit
i un únic espectador observa,
tan sols el cel enfosquit.

Els núvols negres atrapen
la llum del roig sol
i un greu tro reclama
el regnat de la foscor.

La lluna apareix pàl·lida
com un estàndard fantasmal
i les ones del mar encrespades
xoquen contra els ats espadats.

La pluja cau sense treva,
pobres llàgrimes d'estels!
que cauen en un món de guerra
i de plom al descobert.

Però a la fi els núvols s'aclaren
i deixen pas als tons de l'albada
mentre, de fulles d'arbres cauen
unes gotetes de rosada.

 

Haikus de nit i dia

CEL
Mar intranquil
On onades de plata
Ballen sens por

DIA
Dolça esperança
On conjunt de colors
Impregnen l'aire

NIT
Moment seré
On ombres i foscor
Troben la pau