SISTEMA EDUCATIU DANÈS   0-6 anys no és escolarització obligatòria   6-7anys no és escolarització obligatòria. És una preparació per anar cap a Primària.   8-16 anys (folkeskolen) Escola Primària   3 anys d'Escola Secundària (53% de cada promoció segueixen estudis universitaris,    41% fa formació professional i un 6% no inicia cap tipus  d'ensenyament)

És un sistema educatiu que disposa de molts recursos, tant humans com econòmics. Alguns exemples són els que segueixen:

Els dentistes que són gratuïts a Dinamarca. Una escola fins i tot tenia la consulta al centre per fer les revisions periòdiques i els tractaments que calguessin. Cada família rep a l'any una quantitat important per fill. Als mestres quan fan un curs els paguen el curs i normalment els paguen alguns diners de més a més. En una de les escoles fins i tot dels pressupostos van treure diners per viatjar a Portugal  a fer un estage de treball mentre els pares i mares es van fer càrrec de l'escola (els van deixar un esquema de treball i alhora els feien partícips de la cultura de l'escola).

El sistema educatiu és un sistema molt descentralitzat i permet molta autonomia als centres. Per exemple el director del centre amb la col·laboració de membres de l'equip és qui contracta el nou professorat. També poden triar les hores que obre el centre i com s'organitzen aquestes hores. L'escola pública és competència dels municipis, i tot i que el ministeri d'educació fixa els objectius, les àrees, les competències i els nivells dels examens finals, els plans d'estudis que publica són només orientatius.

Els horaris solen ser de 8 a 12/14h, però hi ha molta variabilitat. En alguns casos les escoles estan obertes més hores o els alumnes poden fer activitats extraescolars en recintes al costat de l'escola i també pagats per l'estat.
És freqüent que el mestre segueixi un grup d'alumnes durant molts anys.
A les escoles que hem estat les ràtios han sigut "sorprenents": uns 3 adults per 18-20 alumnes.
Es potencia que els mestres siguin responsables de tots els nens i no només del curs així com que els nens tinguin amics a tots els cursos.
Potencien que cada alumne treballi en el camp que s'hi trobi còmode (Intel·ligències múltiples). L'objectiu principal és que juguin i aprenguin.
Pràcticament no hi havia immigració en els centres que hem visitat, tot i que en algunes zones del país s'hi concentren força alumnes procedents d'altres països.

Es procura que hi hagi molta implicació de la família. Els pares sempre poden venir a l'escola a prendre un cafè i col·laborar en les activitat que es fan dins de l'escola.

L'organització de moltes escoles i sobretot de totes les d'Infantil (0-6 anys) no és com la nostra amb aules amb taules i cadires agrupades o aliniades (no n'hem vist) sinó que es distruibeix l'escola en espais on el nen/a pot anar-hi a treballar o a jugar,  facilitant que cada nen/a pugui trobar l'espai on aprèn millor (intel·ligències múltiples). Hem vist espais dedicats a dibuixar, racó de fusteria, racó de la natura, espai per a llegir, racó per amagar-se, espai per al joc simbòlic, etc.

Espai per a descansar	Espai obert amb materials relacionats amb la psicomotricitat		Espai de lectura

Espai per a la construcció		Racó per a dibuixar amb estris de dibuix i pintura i un ordinador amb el Paint.	Racó natural amb objectes extrets de la natura

El nen és el protagonista. Ell, amb l'acompanyament del mestre, decideix què vol fer en cada moment. Per exemple un nen pot decidir anar a jugar enlloc de fer el projecte que han proposat. Si aquest comportament és sistemàtic aleshores el mestre intervé tot reconduint la situació, però sempre se'ls deixa un marge de llibertat en les seves decisions.
Hem vist i ens han explicat molts exemples d'aquest estil:
- És hora de canviar els bolquera als nens/es. A un nen quan li toca no vol que el canviïn. Doncs enlloc de forçar-lo es van agafant als altres tot i que, evidentment,  al final ell també s'haurà de canviar. El nen ho sap i normalment no hi ha conflicte. En cas contrari, el mestre haurà d'intervenir.
- Si es posen a fer alguna activitat i a un nen no li ve de gust, se li respecta la decisió. No obstant,  si la conducta es converteix en sistemàtica s'hi intervé. però això no és freqüent atès que els alumnes prefereixen participar en els projectes.

CUINA a l'escola
			A la tarda és freqüent que ens unes instal.lacions annexades al centre els alumnes pugui fer activitats extraescolars (com cuina, tasques de la llar, joc, ...).
A totes les escoles que hem visitat tenien una cuina i els mateixos nens/es ajudaven a fer el menjar (sovint els àpats són freds ).

EDUCACIÓ INFANTIL (0 a 6/7anys)
Exemple de ràtio d'una de les escoles: uns 3 mestres per 13 nens de 0 a 2 anys i 3 mestres per 16 nens de 3 a 6 anys.
En les escoles que hem estat tot i que els grups classe eren de la mateixa edat els nens i nens comparteixen gran part de la seva jornada amb nens i nenens d'altres edats. Comparteixen espais i activitats gran part del dia.. Els grans ajuden als petits. Sovint a cada alumne nou se li assigna un nen gran que li ensenya l'escola, l'ajuda a menjar, col·labora mentre el canvien, li explica un conte, etc.
Potencien les competències socials (tenir amics, ser respectuós, saber estar als llocs, dins i fora l'escola), imprescindibles per més endavant poder aprendre.Com que formen part del mateix grup no hi ha tantes relacions de poder entre edats diferents sinó de col·laboració. La majoria de conflictes són entre nens i són ells que han d'aprendre a solucionar-ho. Sovint el "sermó" de l'adult no arriba més que el missatge directe d'un altre nen/a. Dels grans dels grups s'espera responsabilitat i és en aquest sentit que sovint ha d'intervenir l'adult orientant-los.

Es basen molt en la confiança i autonomia del nen/a. Un exemple podria ser el traspàs de cultura de grans a petits en el cas de rentar les mans abans de menjar. Durant dues setmanes ho fan tots junts. A partir d’aleshores quan es va a taula no es controla si se les han rentat o no (per exemple olorant-los les mans) doncs seria una forma de demostrar que no els tenen confiança. A partir d'aleshores sistemàticament es parla a la taula dels bacteris i els problemes de la brutícia. Poc a poc són ells que parlen de la importància de rentar-se les mans abans de menjar i són ells qui ho fan complir als companys més petits del grup. Poden anar sols a l'espai corresponent i fer-ne ús sense la vigilància d'un adult. Els nens que els agrada poden utilitzar eines de fusteria com un joc més. Insisteixen molt en què l'escola té les portes obertes per anar on el nen/a vol.

			Espelmes enceses en espais amb nens
Des de l'any i mig ja fan servir tisores i a partir dels 3 anys serres, ganivets,...		Racó de fusteria on els nens poden anar sols

És bastant sorprenent la forma de menjar. El mestre s'asseu amb un grup petit d'alumnes i menja tranquil·lament amb ells com si fos una família amb germans de diferents edats. Quan fa bon temps mengen fora.

Hi ha una "curiositat" d'aquelles que si no ho veus no t'ho creus.  A les escoles (però també a casa) els nens/es a partir de les 2-3 setmanes els posen a fer la migdiada a fora al carrer. Simplement els posen dins els cotxets i els deixen fent la migdiada a l'aire lliure. És molt sorprenent. Diuen que és una forma de reforçar-los físicament. Això sí, per sota dels -10º els entren.

	Sovint es treballa per projectes que normalment es documenten (es redacten, es plastifiquen i es deixen a la disposició dels pares). Gran part de les activitats estan relacionades amb tradicions (Carnestoltes, Sant Joan, Nadal, ...)
	En el projecte "conèixer on viuen els nens/es de la classe", tot fent un recorregut per la població van trobar moltes "caques" . L'endemà, sobre llambordes, varen reproduir les "caques" de gos.

ESCOLA PRIMÀRIA (8 als 16 anys)
Només el 12% d'escoles són privades. En realitat no són privades sinó concertades un 85%.
Maglegaardsskolen
En una de les escoles que hem visitat els alumnes estaven en edificis diferents per cicles de tres cursos sense aules tradicionals organitzades en taules i cadires facilitant en tot moment que els alumnes del cicle es puguin moure i treballar a qualsevol dels espais. Era un escola experimental però asseguren tenir els segons millors resultats del país.
Els alumnes es reuneixen amb el mestre a primera hora del mati i planifiquen la feina que faran. De tant en tant es fan noves trobades amb el mestres del curs i revisen les tasques. Qualsevol mestre del cicle el pot ajudar.
El més habitual és que es que l'alumne vagi passant de curs. En tot cas els alumnes que no estan ben preparats al darrer curs de primària fan un 10 curs per reforçar els seus aprenentatges.

Matèries obligatòries:

UNIVERSITAT DE MAGISTERI
Zahles seminarium Collage Education
Preparen mestres per donar classes a alumnes entre 6 anys fins 16 anys.
Els estudis duren 4 anys.
Actualment hi ha força problema per què està molt arrelat el costum d'acabar secundària i viatjar o treballar. Per tant, no comencen els estudis universitaris fins més grans i òbviament també els acaben més grans.
No s'estudien especialitats sinó que són estudis molt generalistes per donar classes a alumnes de 8 als 16 anys. En tot cas el director del centre otorgarà matèries diferents en funció dels coneixements de cada persona.

UNIVERSITAT DE PEDAGOGIA SOCIAL
El que anomenen pedagogia correspon a estudis conjunts d'Educació Social i Educació Infantil.
La durada d'aquests estudis és de 3 anys i mig. A Dinamarca hi ha 35 universitats de Pedagogia Social. Actualment totes pertanyen a l'estat però tenen organització privada.
A la universitat que vam visitar creuen molt en el treball i també en els exàmens en grup però es troben que el govern està en contra dels exàmens en grup tot i que hi ha moltes carreres que fan projectes i exàmens d'aquest estil.
Una de les coses que han de fer al final de la carrera és fer una sortida d'una o dos setmanes fent estudi d'algun tema a alguna ciutat fora del país. S'organitzen de manera completament autònoma: trien el tema, on van, com hi van,... Si aprenen a organitzar això aprendran a organitzar altres activitats professionals.

ALTRES:

Doble barana per diferents edats.
	Joc molt senzill amb canalons de fusta per on pot circular un bala. Té 2 imans i permet col.locar-los fent construccions molt variades per fer circular la bala.		A l'entrada de l'escola hi ha una pissarra amb les fotografies dels nens on els pares quan els porten i hi poden escriure missatges del tipus ha de pendre... o se n'anirà amb tal company, fent la funció d'agenda.		Tisores per tal que el nen aprengui a retallar amb l'ajut de l'adult.

El transport habitual fins l'escola òbviament és la bicicleta.	A totes les escoles hi ha una cuina on els nens participen a l'hora de fer el menjar. En aquest cas la cuina era a mida dels nens de 3 a 6 anys)

ESPAIS OBERTS I PATIS

 
Els espais i patis exteriors són molt grans i amb molta varietat d'instal·lacions i jocs:

PROJECTE ARBRES