ÈTICA. REFLEXIÓ I

Actualment, hi ha establerts uns estereotips que fan referència a la fàcil accessibilitat als elements que reflecteixen aspectes negatius de la societat. Per contra, la indisponibilitat d’elements que en mostren la part oposada (aquella més positiva èticament parlant), és patent cada dia amb més freqüència.

Basant-me en aquests estereotips, per representar gràficament les dues cares de la societat actual (per separat), la part negativa hauria de trobar-la amb certa facilitat però, al representar-ho per mitjà de les mans (en aquest sentit, elements més aviat abstractes), he hagut de buscar i combinar unes fotografies. I pel que fa a la part positiva, comportaria, probablement, haver de fer un muntatge. En aquest cas, però, el muntatge ja estava fet i tan sols he hagut de donar-li un sentit a la imatge.

 El motiu pel qual he volgut representar la reflexió d’aquest tema a través de les mans i la seva gestualitat és que, al ser un element que dóna molt de joc en tots els seus àmbits, es pot trobar un sentit o una relació (ja sigui objectiva o subjectiva) en cada una de les seves característiques. Arrel d’això, darrerament, tan la imatge gràfica de la mà com el propi mot, s’està utilitzant en els eslògans de diverses campanyes publicitàries i electorals, i en logotips o imatges que són la base de mobilitzacions i projectes com ara el Fòrum’04.

  Ara ja referint-me al contingut de totes dues composicions, tal i com he esmentat, el principal element comunicatiu en són les mans i la seva gestualitat (posició, color...). L’una, representa la part més egocèntrica i extremadament individualista de la societat d’avui dia; l’altre, l’hipotètic aspecte solidari (el compartir, el respecte, la unió...) d’aquesta mateixa societat sense dur, ni molt menys, al límit.

 En aquesta primera composició hi trobem dues fotografies repetides al llarg de la pàgina, en les que s’hi observa una mà tancada (un “puny”), i una mà fent la botifarra, dit de manera vulgar. Així doncs, observem la quasi nul·la diversitat general, i també pel que fa a les races (cultures), i és que totes dues mans pertanyen a la (malauradament encara) raça dominant; la raça blanca. El fet que una de les mans estigui tancada, simbolitza l’egoisme de cada un de nosaltres, el pensar tan sols en un mateix sense meditar les conseqüències que poden afectar als altres... El gest representat en l’altre fotografia, simbolitza aparentment el mateix, però d’una manera molt més pronunciada ja que aquest egocentrisme extrem no és pas interior ni queda immers en el teu ser (com en el puny), sinó que l’exterioritzes d’una manera brusca i directa; un “primer jo i després ja ho veurem”. A més, el fet de que les imatges estiguin separades entre elles, remarca el personalisme actual, que ens porta a moltes de les desmillores socials a nivell mundial que es produeixen dia rere dia.

 En la segona composició, contemplem un muntatge de diverses mans de diferent color, superposades les unes amb les altres. Així doncs, hi veiem representada la diversitat de races i, per tant, la unificació d’aquestes. Aquestes mans estan completament obertes i, per tant, al contrari de l’altre composició, representen el saber acceptar i l’estar oberts a la societat i al món en general. La superposició entre elles, representa la unió (concepte força abstracte i molt ampli), en aquest cas, de la societat i tot allò que avarca. Cal destacar, però, un petit espai buit que es troba en l’interior del muntatge, el qual representa aquell individualisme que tothom hauria de tenir en menor o major grau, fins un cert punt, i que probablement sigui el veritable i més pur jo.

 

ÈTICA. REFLEXIÓ I 

Actualment, hi ha establerts uns estereotips que fan referència a la fàcil accessibilitat als elements que reflecteixen aspectes negatius de la societat. Per contra, la indisponibilitat d’elements que en mostren la part oposada (aquella més positiva èticament parlant), és patent cada dia amb més freqüència.

 

Basant-me en aquests estereotips, per representar gràficament les dues cares de la societat actual (per separat), la part negativa hauria de trobar-la amb certa facilitat però, al representar-ho per mitjà de les mans (en aquest sentit, elements més aviat abstractes), he hagut de buscar i combinar unes fotografies. I pel que fa a la part positiva, comportaria, probablement, haver de fer un muntatge. En aquest cas, però, el muntatge ja estava fet i tan sols he hagut de donar-li un sentit a la imatge.

 

El motiu pel qual he volgut representar la reflexió d’aquest tema a través de les mans i la seva gestualitat és que, al ser un element que dóna molt de joc en tots els seus àmbits, es pot trobar un sentit o una relació (ja sigui objectiva o subjectiva) en cada una de les seves característiques. Arrel d’això, darrerament, tan la imatge gràfica de la mà com el propi mot, s’està utilitzant en els eslògans de diverses campanyes publicitàries i electorals, i en logotips o imatges que són la base de mobilitzacions i projectes com ara el Fòrum’04.

 

Ara ja referint-me al contingut de totes dues composicions, tal i com he esmentat, el principal element comunicatiu en són les mans i la seva gestualitat (posició, color...). L’una, representa la part més egocèntrica i extremadament individualista de la societat d’avui dia; l’altre, l’hipotètic aspecte solidari (el compartir, el respecte, la unió...) d’aquesta mateixa societat sense dur, ni molt menys, al límit.

 

En aquesta primera composició hi trobem dues fotografies repetides al llarg de la pàgina, en les que s’hi observa una mà tancada (un “puny”), i una mà fent la botifarra, dit de manera vulgar. Així doncs, observem la quasi nul·la diversitat general, i també pel que fa a les races (cultures), i és que totes dues mans pertanyen a la (malauradament encara) raça dominant; la raça blanca. El fet que una de les mans estigui tancada, simbolitza l’egoisme de cada un de nosaltres, el pensar tan sols en un mateix sense meditar les conseqüències que poden afectar als altres... El gest representat en l’altre fotografia, simbolitza aparentment el mateix, però d’una manera molt més pronunciada ja que aquest egocentrisme extrem no és pas interior ni queda immers en el teu ser (com en el puny), sinó que l’exterioritzes d’una manera brusca i directa; un “primer jo i després ja ho veurem”. A més, el fet de que les imatges estiguin separades entre elles, remarca el personalisme actual, que ens porta a moltes de les desmillores socials a nivell mundial que es produeixen dia rere dia.

 

En la segona composició, contemplem un muntatge de diverses mans de diferent color, superposades les unes amb les altres. Així doncs, hi veiem representada la diversitat de races i, per tant, la unificació d’aquestes. Aquestes mans estan completament obertes i, per tant, al contrari de l’altre composició, representen el saber acceptar i l’estar oberts a la societat i al món en general. La superposició entre elles, representa la unió (concepte força abstracte i molt ampli), en aquest cas, de la societat i tot allò que avarca. Cal destacar, però, un petit espai buit que es troba en l’interior del muntatge, el qual representa aquell individualisme que tothom hauria de tenir en menor o major grau, fins un cert punt, i que probablement sigui el veritable i més pur jo.