![]() |
JORNADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES DE GRÀCIA Divendres 9 de setembre de 2005 |
|
Comptant que aquest any la Jornada d’Intercanvi d’Experiències ha estat dedicada a l’ensenyament de les matemàtiques, la Conferència d’inauguració de la jornada ha estat feta per la Marta Berini professora de l’IES Joanot Martorell, membre de l’ABEAM i responsable del Butlletí d’aquesta associació. |
|
![]() |
EXPLICAR MATEMÀTIQUES O ENSENYAR A APRENDRE MATEMÀTIQUES
La ponent se centra en dos punts:
|
Considerant que en els
darrers anys s’ha parlat força del primer punt, enfoca la seva ponència
centrant-se en el segon i reflexionant sobre
Decisió envers
el material que lliurem a l’alumnat.
Gestió de la
classe de matemàtiques.
Respecte al material ( Inclou els comentaris sobre la gestió de la classe)
v Ha de permetre realitzar el treball de forma autònoma.
Exemples il·lustratius
1) Calcula quantes plantes pot tenir una casa de x m2 si s’ha de construir en un terreny de y m2 i el coeficient d’edificabilitat és 0.8.
2) Elabora un pressupost per rehabilitar una aula i convertir-la en aula de música.( Pagant al comptat, amb ajornaments, etc).
v Ha de potenciar les discussions a classe actuant el professorat més com a conductor que no pas com a participant.
Com exemple,
1) Després de contestar un determinat qüestionari, intentar que expliquin els seus raonaments.
2) Fer preguntes com: Per què és necessari crear una unitat universal de mesura?
v Ha de potenciar l’anàlisi crítica de les informacions que reben del món extern a l’escola.
1) Informacions diaris.
2) Publicitat
3) Opinions sobre tertúlies radiofòniques, de TV, etc
Parar atenció a tots aquells aspectes simbòlics que poden provocar confusió en els aprenentatges.
Comenta que la nostra llengua és una de les úniques que utilitza el PER com a indicatiu per a multiplicar i dividir. Multiplicar hauria de ser TANTES VEGADES COM. Actualment aquesta expressió simbòlica X està utilitzada en quantitat d’elements publicitaris que no indiquen una multiplicació ( 3 X 2 ).
v Ha de fer induir els i les alumnes a reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge, tant en el moment de la resolució de problemes, com en la matematització, obligant-los a verbalitzar tots els seus raonaments.
Com exemples,
1) Què hauré après en aquesta Unitat didàctica?
2) Preparar una prova i resoldre-la abans de fer l’examen a l’aula.
3) Quina diferència hi ha entre resoldre un problema gràficament o numèricament?
4) Com creus que continuarà el tema després d’haver après a resoldre tot tipus de triangles rectangles ? (Trigonometria) Serveix per a qualsevol altre tema.
v No s’ha de presentar la matemàtica com una teoria ordenada i encotillada, explicada pel professor ( Accentua les actituds passives) sinó que cal proposar situacions problemàtiques i demanar als alumnes que intentin resoldre-les amb la finalitat d’implicar-los en el seu propi procés d’aprenentatge.
Aquí cita diferents exemples previs a l’estudi de la Trigonometria per a treballar amb l’alumnat .
L’exemple citat anteriorment on s’havia de calcular les plantes d’un edifici a partir del coeficient d’edificabilitat, també serveix.
v Ha de fer emergir la intuïció, la improvisació, l’elaboració i comprovació d’hipòtesi, fer-los fer petites investigacions, recomanar les aproximacions, el tempteig, les analogies,...
Com exemples,
1) En l’estudi de la mesura procurar fer predir el resultat de la mesura i comprovar els resultats obtinguts fent la mesura directament i aplicant en el cas que calgui les posteriors fórmules.
2) Valorar en quins casos es necessita una mida molt exacta i quan és vàlida una mesura aproximada.
v Ha de permetre diferents itineraris de resolució per a possibilitar el comentari a classe de les diferents estratègies utilitzades
Un exemple que serveix i es pot fer a diferents nivells a part de donar possibles diferents respostes és:
Calcula el nº de rajoles d’1 dm2 necessàries per vorejar una finestra de x dm de costat.
v Ha de garantir una visió interdisciplinària i globalitzadora dels continguts
Com exemples cita,
1) Qüestions d’edificabilitat.
2) Construcció de taules d’orientació.
3) Elaboració de pressupostos.
4) Càlcul de latitud d’un lloc a partir de la semblança de triangles i de la trigonometria.
5) Relació de qüestions generals amb el problema.
6) Visió històrica.
7) La mesura des d’un punt de vista inclusiu per entendre com s’ha arribat a la necessitat de crear la unitat universal.
v Ha de permetre la presentació de les matemàtiques com un conjunt de coneixements que estan i han estat en un continu estat d’evolució.
v Ha de permetre mostrar la necessitat i la utilitat de fer servir la calculadora, els mitjans audiovisuals i els diferents mitjans informàtics.
v Ha de permetre poder fer visibles les matemàtiques en tots els aspectes de la vida quotidiana en què apareixen.
I A MÉS
No oblidar-se
de mostrar la bellesa intel·lectual de les matemàtiques i engrescar l’alumnat a
gaudir de l’abstracció que implica la seva pràctica .
A continuació,
|
CONCLUSIÓ DE LA JORNADA a càrrec de Carles Gallego, professor de la URLL
Després de fer una valoració de les diferents experiències presentades en la jornada i que es podran llegir en el Butlletí del Centre de Recursos, passa a fer diferents consideracions envers l’ensenyament de les matemàtiques.
Tota la seva exposició es mou al voltant d’un llibre que recomana ( En especial a SADAKO que treballem la Literatura i la matemàtica)
La medida
de la realidad: la cuantificación y la sociedad 1250-1600..
Barcelona, Critica, 1998.
Ciutadans que perceben la societat a partir d’una revolució: la utilització de la quantificació per entendre el món.
Quina funció ha de tenir l’ensenyament de les matemàtiques? L’educació dels ciutadans, per així poder comunicar a les noves generacions els secrets bàsics de la nostra cultura. Compte amb: La manera de percebre el món. La situació davant d’ells. La convivència.
Les experiències funcionals causaran l’educació que volem: La comunicació de pràctiques culturals. Donar sentit global. Segons l’estructuració de les experiències creem diferents currículums.
Quin paper han de jugar els alumnes en aquesta experiència vital d’intervenció en l’enteniment de l’educació matemàtica? Un paper vital de treball de debat i en equips.
Buscar experiències que facilitin l’estructuració del pensament.
No parlar dels conceptes perquè si. Exemple: quan volem treballar el %, buscar realitats que els apropin a aquest concepte i els facin veure la necessitat i la importància d’aquest. Cercar en els diaris i interpretar que vol dir tot allò.
La situació és la conversa. Ens comuniquem informació. En matemàtiques el llenguatge és molt important, cabdal.
Com escrivim el text dels problemes? Relació entre text i comunicació è presència de converses. Importància del llenguatge oral i escrit en les classes de matemàtiques.
La calidesa, els valors, les emocions tenen molt a veure en la formació matemàtica dels individus.
Quan utilitzem la cultura, enriquim la realitat.
|