JORNADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES DE GRÀCIA Divendres 9 de setembre de 2005
	Comptant que aquest any la Jornada d’Intercanvi d’Experiències ha estat dedicada a l’ensenyament de les matemàtiques, la Conferència d’inauguració de la jornada ha estat feta per la Marta Berini professora de l’IES Joanot Martorell, membre de l’ABEAM i responsable del Butlletí d’aquesta associació.
	EXPLICAR MATEMÀTIQUES O ENSENYAR A APRENDRE MATEMÀTIQUES   La ponent se centra en dos punts:       Quines matemàtiques s’han d’aprendre?         Com s’han d’ensenyar?

Considerant que en els darrers anys s’ha parlat força del primer punt, enfoca la seva ponència centrant-se en el segon  i reflexionant sobre

      Decisió envers el material que lliurem a l’alumnat.

      Gestió de la classe de matemàtiques.

Respecte al material ( Inclou els comentaris sobre la gestió de la classe)

v     Ha de ser adequat a la majoria dels alumnes i no només per als alumnes avantatjats.   Cal tenir en consideració els conceptes previs de l’alumnat.   Ens mostra exemples que ella considera que són bons per a treballar amb l’alumnat provocant debat, en grup o amb tots 1)      En llençar dues monedes a l’aire pot sortir CC, ++, C+, +C. Per a quin apostaries? 2)    En sortir al carrer et poden atropellar o no. Tenen les dues situacions la mateixa probabilitat de succeir? 3)    Per què fa més calor al juliol que al gener?

v     Ha de permetre realitzar el treball de forma autònoma.

Exemples il·lustratius

1)      Calcula quantes plantes pot tenir una casa de x m² si s’ha de construir en un terreny de y m² i el coeficient d’edificabilitat és 0.8.

2)    Elabora un pressupost per rehabilitar una aula i convertir-la en aula de música.( Pagant al comptat, amb ajornaments, etc).

v     Ha de potenciar les discussions a classe actuant el professorat més com a conductor que no pas com a participant.

Com exemple,

1)      Després de contestar un determinat qüestionari, intentar que expliquin els seus raonaments.

2)    Fer preguntes com: Per què és necessari crear una unitat universal de mesura?

v     Ha de potenciar l’anàlisi crítica de les informacions que reben del món extern a l’escola.

1)      Informacions diaris.

2)    Publicitat

3)    Opinions sobre tertúlies radiofòniques, de TV, etc

Parar atenció a tots aquells aspectes simbòlics que poden provocar confusió en els aprenentatges.

Comenta que la nostra llengua és una de les úniques que utilitza el PER com a indicatiu per a multiplicar i dividir. Multiplicar hauria de ser TANTES VEGADES COM. Actualment aquesta expressió simbòlica  X està utilitzada en quantitat d’elements publicitaris que no indiquen una multiplicació ( 3 X 2 ).

v     Ha de fer induir els i les alumnes a reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge, tant en el moment de la resolució de problemes, com en la matematització, obligant-los a verbalitzar tots els seus raonaments.

Com exemples,

1)      Què hauré après en aquesta Unitat didàctica?

2)    Preparar una prova i resoldre-la abans de fer l’examen a l’aula.

3)    Quina diferència hi ha entre resoldre un problema gràficament o numèricament?

4)    Com creus que continuarà el tema després d’haver après a resoldre tot tipus de triangles rectangles ? (Trigonometria) Serveix per a qualsevol altre tema.

v     No s’ha de presentar la matemàtica com una teoria ordenada i encotillada, explicada pel professor ( Accentua les actituds passives) sinó que cal proposar situacions problemàtiques i demanar als alumnes que intentin resoldre-les amb la finalitat d’implicar-los en el seu propi procés d’aprenentatge.

Aquí cita diferents exemples previs a l’estudi de la Trigonometria per a treballar amb l’alumnat .

L’exemple citat anteriorment  on s’havia de calcular les plantes d’un edifici a partir del coeficient d’edificabilitat, també serveix.

v     Ha de fer emergir la intuïció, la improvisació, l’elaboració i comprovació d’hipòtesi, fer-los fer petites investigacions, recomanar les aproximacions, el tempteig, les analogies,...

Com exemples,

1)      En l’estudi de la mesura procurar fer predir el resultat de la mesura i comprovar els resultats obtinguts fent la mesura directament i aplicant en el cas que calgui les posteriors fórmules.

2)    Valorar en quins casos es necessita una mida molt exacta i quan és vàlida una mesura aproximada.

v     Ha de permetre diferents itineraris de resolució per a possibilitar el comentari a classe de les diferents estratègies utilitzades

Un exemple que serveix i es pot fer a diferents nivells a part de donar possibles diferents respostes és:

Calcula el nº de rajoles d’1 dm² necessàries per vorejar una finestra de x dm de costat.

v     Ha de garantir una visió interdisciplinària i globalitzadora dels continguts

Com exemples cita,

1)      Qüestions d’edificabilitat.

2)    Construcció de taules d’orientació.

3)    Elaboració de pressupostos.

4)    Càlcul de latitud d’un lloc a partir de la semblança de triangles i de la trigonometria.

5)    Relació de qüestions generals amb el problema.

6)    Visió històrica.

7)    La mesura des d’un punt de vista inclusiu per entendre  com s’ha arribat a la necessitat de crear la unitat universal.

v     Ha de permetre la presentació de les matemàtiques com un conjunt de coneixements que estan i han estat en un continu estat d’evolució.

v     Ha de permetre mostrar la necessitat i la utilitat de fer servir la calculadora, els mitjans audiovisuals i els diferents mitjans informàtics.

v     Ha de permetre poder  fer visibles les matemàtiques en tots els aspectes de la vida quotidiana en què apareixen.

I A MÉS

No oblidar-se de mostrar la bellesa intel·lectual de les matemàtiques i engrescar l’alumnat a gaudir de l’abstracció que  implica la seva pràctica .
 

A continuació,